Gràcies per la vostra companyia, pel vostre caliu, en nom d’en Guillem, la Clara, en Martí i jo mateix. I en nom també dels pares de l’Anna, en Joan i la Consol, i dels germans i germanes de l’Anna, de tota la família de Girona i de Barcelona.

Fa molts anys que l’Anna plantava cara a la malaltia, que se li ha anat presentant sota formes diverses, algunes d’especialment dures. Ella, però, mai no ha desesperat ni s’ha rendit. Ha batallat fins al final.

L’Anna ha estat una dona d’un gran coratge, d’un alt sentit de la dignitat. I d’una rara serenitat que contagiava als qui eren amb ella. I ha estat sobretot una dona generosa, que ha estimat molt. Un amic em deia ahir, en un missatge: “La trobaré molt a faltar. Tenia una enorme capacitat d’estimar i de fer-te sentir bé al seu costat”. Jo haig de dir que me’n sento especialment deutor: li dec l’etapa més feliç de la meva vida, la que he compartit amb ella i els nostres tres fills.

Ells són, ara, la presència de l’Anna entre nosaltres. Són gent esplèndida. En temps no gens propicis per als joves. Però amb el tresor d’una colla d’amics i amigues de la seva mateixa edat i sintonia, que comparteixen valors alternatius, solidaris, cooperatius, aliens a la cobdícia i a la falsa abundància dels temps passats. Cal aprendre’n. Cal ajudar-los. Ajudeu-me a ajudar-los.

L’Anna va ser mestra d’escola, d’aquelles escoles actives del CEPEPC, innovadores, cooperatives, que aspiraven a una escola pública, catalana i inclusiva. I ha estat sobretot una servidora pública exemplar, a l’Ajuntament de Barcelona, successivament en el camp de la joventut, del benestar social i de la cultura. Des d’aquells moments i en aquells equips en els quals tot semblava possible i on tants companys i companyes inoblidables van fer de la seva feina un compromís exultant i generós amb Barcelona i amb Catalunya.

I és que l’Anna ha estat, sobretot, una dona compromesa. Des de ben jove. A la universitat, en el camp de l’educació, en el camp de l’emancipació de la dona… A la Marxa de la Llibertat, des de la qual va anar a parar a la presó de Lleida. Als mateixos inicis de la unificació del socialisme català, a partir de 1974, on ha format fins avui mateix, en els moments alts i també en els moments baixos, conscient que la causa de Catalunya i la causa de la justícia social són una i indivisible. Darrerament, ha estat voluntària de “La Verònica Cartronera”, l’editorial alternativa de llibres artesanals a partir del reciclatge del cartró. I també ha estat voluntària, just abans de ser hospitalitzada, en un programa d’ajuda a infants amb problemes de lecto-escriptura…

Serenitat. Coratge. Generositat. Amor. Dignitat. Compromís.

Si resultés que l’Anna ens està veient des de l’altra banda de les coses, només sabria dir-li gràcies: “Gràcies per ser com has estat. Gràcies per haver estimat tant. Ja no et veurem, però sabem que seràs per sempre entre nosaltres.”