Ha arribat la primavera del 2016. Anem a veure l’auró. Hi pugem en cotxe. Passem el Riu Brugent (que gros que li ve el nom al nostre riuet!), ens enfilem amunt i trobem l’auró inesperadament esclatant, enmig d’un prat d’un verd vivíssim i amb el rerefons d’una arbreda esponerosa. Encara petit, però molt elegant i bastant presumit.

Hi han vingut en Jordi i la Joana, aquesta també esclatant, amb la Vinyet a la panxa. Com l’hauria fascinada, a l’Anna, aquest embaràs. Tots els embarassos. Però la Joana era la Joana. Aquesta ho sap i ha volgut acostar-se-li d’alguna manera, fer-la partícip de la feliç novetat. El mateix dia, també ens ha acompanyat en Just, en un dels seus retorns breus al país, des de Dinamarca: el quart germanet d’en Guillem, la Clara i en Martí, durant aquells estius enyorats de Calonge. I ha vingut també la Maria (en representació dels Coll Carbó, senyors de Ses Garites), enmig de la seva esplèndida metamorfosi, no fos cas que l’Anna no la reconegués.

Hi tornarem a pujar diverses vegades, a regar l’auronet. Sempre amb la Carme, la germana-companya de l’Anna (amb la Montse), a la diàspora barcelonina. Els amics de “La Fàbrega” també ens l’aniran regant: sort d’ells, aquest estiu tan calorós. Encara que no n’hi diuen auró, sinó blada, que és una variant de l’auró segons els que hi entenen.
Un altre dia, ens hi acompanyen la Marta, la gran entre els Carbó Ribugent més petits, aviat a cavall entre Catalunya i l’Anglaterra (“Vora voreta del mar…”), amb la Blanca, que ja tots veiem amb una esplendorosa bata blanca (valgui la redundància) i un fonendoscopi penjat al coll. Amb elles i la Carme, descobrim els gorgs de les Planes d’Hostoles, al costat mateix de Sant Feliu, inèdits per a nosaltres. Amplíssims i profunds, envoltats de boscatge espès. La Carme s’hi banya. En Tuc corre amunt i avall, segur sobre les roques relliscoses, excitat enmig de tanta natura. Molta calor. Fins i tot el gossos mengen gelat, al Firal, on dinem. Amb l’estómac ple i la gargamella fresca, ens agafarà un feliç atac de “riure fluix”, ves a saber per què.